Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimecres, 29 de juliol del 2009

“S’ase deia an es porc orellut i ell en tenia set canes”

Ningú pot negar que l’Església Catòlica ha estat una font de gent altruista durant tots els segles de la seva existència. Avui encara hi ha molta gent anònima i altres d’anomenada que s’ha mantenguda feel al missatge original del seu fundador.
Paral·lelament, també durant molts segles i fins avui, l’Església ha mostrat una altra cara contraposada al missatge evangèlic. Ens basta veure l’espectacle llastimós d’incoherència i cinisme que ens ofereix la jerarquia espanyola en molts d’aspectes.
En aquesta ocasió, sols com un exemple més, em referiré al trist paper que està fent altre pic impugnant la nova assignatura de “Educació per la ciutadanania”, dient que es tracta d’un adoctrinament polític.
Per tots els vents: ràdio, televisió, premsa, sermons, escoles, etc... tira llamps i pestes i gotes corals en contra de la inclusió d’aquesta assignatura en el currículum escolar, cosa que es dona a molts de països i es considera una peça clau per millorar el civisme i la convivència democràtica.
Quasi tots els cappares de l’Església espanyola (com sempre, acompanyats del cor del PP; no en faltaria d’altre!), troben que es tracta d’un adoctrinament inadmissible. Quina barra! Durant segles l’Església no ha fet més que adoctrinar mig món, sempre amb aliança amb el poderosos i molt sovint espasa amb mà. “Cap geperut es veu el seu gep”.
Fins no fa massa aquí a Espanya hem viscut l’escandalós adoctrinament del nacional-catolicisme, que invadia tots els àmbits i que avui encara esperoneja perquè està ferit d’ala. Aquesta Església que ho presidia i manyuclava tot, ara mos surt amb aquestes comandacions que no tenen ni cap ni peus.
Tots els de la meva generació rebérem, fort i no et moguis, una sobredosi de religió catòlica, apostòlica i hispano-romana: a la casa, a l’escola, al carrer, al mitjans de comunicació i a tot acte oficial. No vaig sentir escainar cap bisbe en contra del dictador, més aviat el passejaven baix “palio”, quan sols hi anava “el Santíssim”; no digueren ni ase ni bèstia quan implantaren la “Formación del Espíritu Nacional” (una autèntica exaltació del franquisme amb professors de la Falange); no piularen, ni poc ni molt, quan tots els mitjans de comunicació estaven controlats i no hi havia cap tipus de llibertat de premsa... On ens venen ara els adoctrinadors per excel·lència a parlar en contra de l’adoctrinament dels altres! Realment els Rouco i companyia “han perdut el kyrieleison”, “moguent unes completes de nyic i nyec”, “que no treuen cap enlloc”, com no sigui voler mantenir l’exclusiva del adoctrinament i seguir “tot fideus” amb els sectors més reaccionaris de la societat.
L’incoherència i el cinisme campetjen per dins la plana major de l’Església, que està molt lluny del seu mestre i fundador. Em sembla que si el Bon Jesús comparegués altre pic, tornaria a agafar les corretjades i repartiria llenya a les totes, fent botir mitres i repartiria “hosties” d’aquelles que fan fumet devers les anques dels qui les reparteixen consagrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada