Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Com a veí de la Plaça, abans dedicada als botxins anomenats Jinetes de Alcalà, voldria posar damunt taula alguns elements positius i negatius del que s’ha fet i es viu a la Plaça.
Com a positiu cal destacar: llevar l’obelisc d’homenatge a qui més aviat mereixerien un rebuigt clar i llampant; sembrar els pins que faltaven; adesar la plaça (l’estil ja és qüestió de gusts); col•locar dues pistes per jugar a petanca...
Per altre costat, no puc entendre com llamps es posa aquest tipus de trespol de terra brutinyosa, que el dia que faci una mica de vent, en un tres i no res, farà una polseguera de no dir i si plou fang a rompre. El brollador d’enmig, sempre apagat, no té cap gràcia.
Per altra banda, els clients el Bar Español, tiren al carrer llaunes, llosques, catxes de tota casta..., a més de cridar i aparcar cotxes amb la ràdio a tota màquina, armant molt de bogiot i una escandalera. Per si no n’hi hagués prou, és un punt de venta de droga i no puc creure que la policia local i la nacional no se’n hagin temut. Veurem si servirà de res aquesta denúncia i, tant l’ajuntament com la policia, prendran les messions que les pertoquem.

¡Tanta sort i manco mal!

Enmig del desastre polític que està vivent la nostra comunitat, hi ha dues coses que ens han salvat d’un naufragi pitjor. Per una banda, aborrona pensar que el PP hagués guanyat les eleccions o hagués pactat amb UM altre pic en aquesta legislatura, amb tots els lladres a lloure ens haurien fet atzanet i ens haurien esculat de bon de veres. Per altra banda, tanta sort que hi hagi aquests dos fiscals, Carrau i Horrach, que amb molta feina i valentia, han tengut el coratge i l’habilitat de destapar la claveguera, que avui fa tanta pudor.
Francesc Antic tendrà pentura pocs mèrits, però al manco ha obert un parèntesi de neteja política i als dos fiscals els poden penjar un bon esplet de medalles i fer un monument, que el tenen més ben guanyat que els del creuer “Baleares”.
S’ha de dir també que fins aquí els de l’esquerra per ara són presumptament honests i aquest fet avui en dia dins el Govern Balear ja comença a constituir un mèrit, quan hauria de ser el normal.
José Ramón Bauzá, que es vol desmarcar del Govern de Matas i no vol mirar cap enrere, tengué la barra de dir textualment: “Matas va fer una magnifica gestió. Ell i tot el seu equip. Jo em sent orgullós del seu treball”. Idò, què vos pensàveu! Seria qüestió de donar-li les gràcies i penjar-li una bona patena a ell i quasi tot el seu equip, pel favor que ens varen fer d’administrar els nostres doblers, embutxacant-se quants pogueren. Estam ben arreglats si el pasterejador Josemón està orgullós del treball de Matas i el pren com a model; oli ens hi haurà caigut. Farà un bona colla amb Carlos Delgado.
Per altra part, també digué textualment que “no pactarà amb UM, si no se regenera”. Bons estan els de PP per donar lliçons; “s’ase deia en es porc orellut i ell en tenia set canes”.
El 25 de febrer José Ramón Bauzà va ser entrevistat per la cadena de TV Intereconomia dins el programa “El gato al agua” i li preguntaren sobre el seu posicionament davant la llengua. Les respostes foren contundents i són textualment aquestes: “Quiero ser muy claro en este sentido. Si soy presidente de Baleares, lo primero aboliremos el decreto de mínimos; eliminaremos toda ley de normalización lingüística que impida el uso en libertad y en equilibrio de nuestras lenguas. Los padres podrán elegir la lengua vehicular de sus hijos en la educación. El catalán dejará de utilizarse como tal en los libros de texto, sino que se sustituirán por libros editados en mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense que son las modalidades utilizadas. Y dejará de ser un requisito en la administración; ejemplo: los profesionales docentes, santarios y liberales que hoy son limitados y coaccionados por el uso lingüístico, en este caso el catalán, dejarán de serlo; se suprime el catalán de la adminstración, y pasará de ser un requisito a ser exlusivamente un mérito; hay que fomentar a los profesionales, los más formados, los mejores. No es posible que nuestra sociedad se esté adaptando a un modelo lingüístico, cuando a lo que se tiene que adaptar la sociedad es a un modelo real”.
Ja l’heu sentit al canari! Efectivament, els plantejaments són molt clars: enviar a fregir ous de lloca més de 30 anys de lluites per mirar d’establir l’ordre natural, i de cop i volta tornar més o manco a l’època del franquisme. Vaja una reculada!
Ja sabem el que vol fer si arriba a president i ho diu en plural. Vol dir que és una decisió consensuada dins el PP, d’acord amb Madrid, o ¿és simplement un plural majestàtic? ¿On són Francesc Fiol, Joan Font, Pere Rotger... que sempre s’havien pronunciat a favor de la nostra llengua? Ara callen com a morts. Pel que es veu tot és venal.
Aboliran el decret de mínims, per tant ni tan sols mínims poden exigir els mallorquins dins ca seva als que són els seus servidors; hem de ser nosaltres els que ens hem d’adaptar als que ens han imposat una altra llengua i sempre en nom de la llibertat. I com sempre, davant l’administració vol que els mallorquins calem el cap i ens facem servidors dels servidors públics, que viuen dels nostres impostos i es guanyen les sopes a Mallorca, però són tan curtets (o despectius) que no es donen en coratge (o no els dóna la gana) d’aprendre el mínim exigit ara.
Eliminaran la normalització lingüística que impedeixi l’ús en llibertat i equilibri de les nostres llengües i la tornaran a anormalitzar. En parlar de llibertat i equilibri seria una monada si es referissin a la llibertat del poble mallorquí a mantenir la seva llengua i l’equilibri real de les llengües, que no ha existit des de fa segles, però me sembla que no van per aquí els tirs.
“El catalán dejará de utilizarse como tal”. Mem com vos sona “el castellano dejará de utilizarse como tal y se editarán los libros con las modalidades habladas en Andalucía y Asturias? Supòs que demanarà l’assessoria valenciana d’en Camps.
Vol garantir que els pares puguin elegir la llengua vehicular a l’escola. Queda molt guapo el reclam de llibertat d’elecció del pares, però alerta perquè d’amagat ens volen donar cresta per ballesta. Aquesta garantia segurament és sols pels castellanoparlants, perquè els que parlam català no podrem elegir la llengua vehicular a cap indret de parla castellana. Llibertat per uns i no pels altres; uep, això no val! Llibertat i igualtat per tothom, ¿o no? I bon guirigall armaríem dins les escoles, fent segregacions de llengua dins el nostre territori lingüístic. Que no passin ànsia els imperialistes lingüístics castellans i els seus escolans mallorquins: tots els mallorquins aprendran el castellà i no és tan clar que tots aprenguin el català. És evident que històricament s’han coaptat drets lingüístics i s’han promogut privilegis i desigualtats a favor del castellà, en contra del català, i així anam. Els successors del franquisme volen seguir la mateixa història i sempre davall la disfressa de la llibertat.
Si bé avui quasi tots els de parla catalana som bilingües i per llei (no necessàriament per justícia) diuen que s’ha de conèixer el castellà, és una fal•làcia demagògica dir que “el castellà és la llengua comuna dels tots”.
Efectivament, no és possible que la nostra societat mallorquina s’hagi d’adaptar a un model lingüístic aliè i impropi.
En certa manera puc entendre els afanys espanyolistes i imperialistes dels peninsulars del PP, que històricament han tengut una fòbia visceral anticatalanista, imposant la llengua per on han passat, però no puc entendre que siguin mallorquins els que apedreguin les pròpies teulades; me sembla una traïdoria el renegar de la pròpia identitat, d’una part essencial de la seva cultura i de l’herència dels avantpassats.
José Ramón, si dus endavant el programa lingüístic de Carlos Delgado, que has fet teu, seràs un responsable important del retrocés que pugui patir la nostra llengua.

Gent que estimau Mallorca, vius a l’hora de votar

No vols tassa, ala idò, tassa i mitja: Podrien tornar a aplegar-se, per seguir amb les mateixes, aquells que s’han omplert les butxaques amb un caramuller de robatoris buidant les teves i les meves; aquells que ja s’havien encarregat de carregar-se el territori, de maltractar la nostra cultura i la nostra llengua. ¿Escalivarem o ens farem còmplices, deixant que ens caguin altra pic dins la ferrada?
Deixant en banda la catefa de lladres del PP per ara identificats, no s’entén com pot anar plegat un Josep Melià que creiem honest i es diu nacionalista, defensor de la nostra llengua, l’autogovern i el territori, amb els Rodríguez, Bauzà, Delgado, Rajoi, Aguirre, Camps, Aznar i companyia, tots ells, radicals nacionalistes espanyols. ¿O encara hi ha qualcú que creu que si s’apleguen serà per servir millor als ciutadans, defensar la nostra terra i cultura? Molt curt de gambals és qui creu que aquest matrimoni “contra natura” pot ser bo per la nostra comunitat. Si s’apleguen, oli mos hi ha caigut i tapau el cap a Josep Melià, que ha repetit per pa i per sal: “La renovació d’UM, no només és de persones, sinó també d’idees i pràctiques polítiques”.
Si la renovació d’UM és de persones és precís que faci una bona escurada dins el partit, començant pels cappares Munar i Nadal, per molt dolorós que sia.
Si la renovació és d’idees i no vol anar de rota batuda no pot pactar amb aquest PP d’avui que va a contrapèl de l’essència d’UM.
I si la renovació és de pràctiques polítiques, sia coherent amb el seu ideari; parli clar sense comèdies estratègiques, ni pasterejar mastegant fesols; si està a l’oposició; no faci clientelisme oferint feina a l’administració o empreses públiques, perquè del clientelisme al negoci brut només hi ha una passa; sigui implacable amb els corruptes.
Pentura és demanar molt, però ho crec bastant elemental. Això no sols seria una vertadera renovació d’UM, sinó també una nou i necessari estil de fer política a Mallorca. Faria un favor a les Illes i rentaria la cara a UM i a la desprestigiada política.

Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat

L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.

La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:

Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.

1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.

2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.

3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.

Atentament,

Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.


Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.

Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.












Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat

L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.

La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:

Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.

1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.

2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.

3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.

Atentament,

Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.


Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.

Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Qui té la terra fa la guerra

Havent llegit els articles del 14 de desembre del diari ABC, (que arriba gratis per tot arreu i això no és un fet innocent), que informen sobre la consulta popular feta a Catalunya el dia abans, no em sembla gens estrany que els catalans passin de la desafecció d’Espanya a la emprenyadura, pel mal tracte que reben del nacionalistes espanyols. Els articulistes no s’estalvien adjectius despectius pels que dugueren a terme una de les essències de la democràcia: consultar i escoltar la veu del poble; donar participació a la gent en les decisions del poder.

Fixau-vos en les qualificacions ofensives que he trobat mirant damunt damunt el diari: “Proceso delirante y extraviado, farsa electoral, aquellarre independentista, pantomima, farsa organizada por los radicales nacionalistas, fuegos artificiales, opera bufa, referendum de mentira, chusca parodia... Quasi res diu es diari, eh?

Dos articulistes fan referència i reverència a Ortega per haver dit fa 70 anys que “el problema de Cataluña es y será perpetuo. Hya que acostumbrarnos a convivir con él”. No es donen compta que per molts de catalans el problema d’Espanya será perpetu i no es volen acostumar a viure maltractats.

L’inefable J. María Carrascal titula el seu article: “Cataluña y los talibanes”. Què te pareix secretari...? I diu que el nacionalisme “es un sentimiento honorable, positivo, cuando se queda en amor a nuestra tierra, a sus gentes y costumbres, pero que convertido en fiebre apasionada , nubla la visión, transtorna la mente y lleva a la catàstrofe. No hace falta recordar la Alemania borracha de nacionalismo bajo Hitler”. No estaria de demés recordar l’Espanya engatada engatada de nacionalisme mentre durà Franco, company de guerra de Hitler. Efectivament això és el que passà amb el “glorioso alzamiento nacional”, on els “nacionals” s’aixecaren contra els demòcrates: els ennigulà i trastornà el seny i dugué al desastre de la guerra moguda pel “nacional-catolicisme”. Si seguíssim l’exegesi de l’article de Carrascal deduiríem que segons ell el seu nacionalisme és el positiu, honorable i únic vàlid, els altres són “el refugio de la canalla”, com diu.

Segons ell també, fidel al radical i excloent nacionalisme espanyol, desautoritza la consulta i la presenta com un “fraude de ley”, i com altres voldria que l’haguessin prohibida en nom de la Constitució. Per lo vist, seria hora de tornar a posar de Ministre d’Interior a Fraga Iribarne perquè posi ordre i prohibeixi aquestes “patochadas”, com diu el President cantàbric i, si és precís, il·legalitzar també un parell de partits catalans en nom de la democràcia, i branca al independentistes.

Incongruències de la COPE

Me sap greu tirar un poal d’aigua freda damunt la festa del cinquantenari de Radio Popular, que d’al·lotell em feu reviure les Rondalles que havia escoltat quan era nin, gràcies a la transmissió de las gravacions de don Francesc de B. Moll. Però avui la COPE s’ha convertit amb “La voz de su amo”: La Conferència Episcopal Espanyola i el seu llepafils i llimacós portaveu, J. A. Martínez Camino, que tothom amb dos dits de seny sap de quins punts se calcen, fent part de la dreta més cavernícola.

És difícil trobar un còctel de tants d’elements reaccionaris i contradictoris dins una mateixa institució. Idò bé, si escoltau qualque dia la COPE vos assegur que me donareu la raó, si sou una miqueta crítics i encara no vos han fus el suc del cervell.


¿Heu sentit dir que l’Església no es fica en política? La COPE, portaveu de la jerarquia espanyola, no fa altra cosa tot lo sant dia, i a més a més fa la política més reaccionària i conservadora que hi ha baix la capa de Déu. És l’escala d’encortinar del PP i una fidel aliada de la seva ala més dretana i, com en Rajoy, té com a tàctica fer sempre punteria amb en Rodríguez Zapatero. El fet que la major part de la jerarquia de l’Església faci política ve d’enrere ferm i el mal és que des de fa segles, la fa donant suport institucional als de dalt i condemnant a aquells que s’atreveixen a posar-se de part dels pobres, oprimits... No sé com interpreten el sermó de les benaurances del seu fundador... Me pens que si tornàs etzibaria llendera de casta granada per devers el Vaticà, la Conferència Episcopal Espanyola i la COPE.

¿Heu sentit a dir que l’Església Catòlica és la religió de l’amor? La COPE és l’emissora que té el llenguatge més emmetzinat i mal-lletós de totes quantes he escoltades, talment El MUNDO parlat. (Ben mirat, són bessons i els tests semblen a les olles). No es tracte de fermesa de conviccions, sinó de vertadera agressivitat, foment d’odi visceral i tot lluny de la més mínima objectivitat. Si no me creis escoltau qualque vegada “Las tardes con Cristina” i companyia, veureu quina llengua de foc que manegen i que són més embullosos que una colla d’escrivans.


¿Heu sentit parlar dels mals dels nacionalismes? Si voleu una exemple de nacionalisme radical espanyolista escoltau la COPE, que tira llamps i pestes contra els nacionalistes bascs i catalans; l’únic nacionalisme bo és el seu i els altres són pesta cernuda. El migdies podreu escoltar a G. Torrens de la COPE Mallorca, que a la llego es veu que és mallorquí, que entrevista sovint a mallorquins i mal li contestin en mallorquí ell no amolla el castellà ni per meco. Els entrevistats són privilegiadament polítics de la dreta als que tracta dolcet-dolcet i els afua perquè donin branca als de l’esquerra. Adesiara convida qualcú del PSOE o de l’esquerra, i fisconada ve fisconada va, els fa damunt tota la llenya que pot.


Déu ens alliberi de cinquanta anys més d’aquest empireuma d’integrisme estantís de la COPE, que malmena el missatge del Bon Jesús. Amén.

La UIB infestada de cotxes

Fa uns quants dies vaig anar a la universitat. Vaig quedar estafaril·lat veient l’escapadissa de cotxes i que, per més inri, s’havia fet un aparcament nou dins un ametllerar. Essent una universitat un centre d’educació amb mirada al futur, no acab d’entendre com llamps afavoreix l’ús del cotxe, empastissant d’aparcaments tot el campus.

Mentre el món gemega pel canvi climàtic provocat per l’home, i el més elemental sentit comú imposa promoure el transport públic, la UIB posa a disposició dels alumnes més de 3.500 places d’aparcament, perquè els “ninets aveciats del cocou” no s’hagin d’esforçar massa, ni s’esquincin les sabates. “Es papà m’ha comprat un cotxo i me paga sa benzina” i tots pagam la contaminació, el metro, els autobusos, els aparcaments, la universitat... i les conseqüències d’una educació blana. Els posaren un metro quasi per ells i tenen línies d’autobús cada quart d’hora a disposició, però no els basta. Segons una Ecoauditoria de la UIB, es fan quasi 7.000 viatges en uns 5.000 cotxes cada día.

Està molt bé que es facin llacunes de depuració, ecoauditories i proclames ecològiques, però sembla un contrasentit tota aquesta tracalada de cotxes, i que a més a més sigui la universitat la que ampliï aparcaments.

¿No es podrien prendre algunes mesures per limitar l’ús del cotxe? Pentura precisament llevant places d’aparcament, cobrant per aparcament, exigint un justificant que permeti sols l’entrada d’aquells que efectivament no tenen altra alternativa que el cotxe, abaratint encara més el transport públic, etc.

Es poden preveure les grinyolades dels ninets del cotxes, però que aprenguin a fer el cap viu i a moure els garrons, que són assignatures que no es donen a la universitat.

Pels mallorquins ser espanyols és un molt mal negoci

La raó del títol triat per aquest article és perquè em referiré particularment al finançament de la nostra Comunitat Autònoma i inversions de l’Estat. Això no vol dir que el mal negoci sigui sols econòmic. També feim un negoci foradat en termes culturals, sobretot si ens referim al tractament que rep la nostra llengua pels nacionalistes espanyols i per molts de mallorquins alienats. Feim un mal negoci polític perquè estam sempre controlats per partits que abans de respondre als interessos dels mallorquins han d’obeir els interessos dels partits nacionalistes espanyols, que no admeten altre nacionalisme que no sigui el seu. Els nostres diputats al Congrés Espanyol no pinten una regadora, i han de dir amén als que comanden i aquests els posen un tapamorros, i pel poble ja sabeu que diu l’article 26. Propòs una endevinaia: ¿Sabeu qui son els nostres representants al Congrés de Madrid? No diré res que no s’hagi dit per pa i per sal, però, per justícia i dignitat, no és bo que ens acostumen a ser maltractats.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat i la que menys ha rebut. ¿Me voleu dir, per quines cinc-centes? No hi ha cap regió de cap país d’Europa que aporti el 14 % del PIB. ( El land alemany més ric no passa del 5% del PIB). Amb raó es parla d’expoli.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat al Fons de Suficiència. De 220 a 240 milions cada any. Els altres decideixen la nostra solidaritat i tothom mutis perquè som així de bons al•lots.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat sempre a la coa de les inversions estatals. Entre el 1996 i el 2004 rebérem un miserable 0.7% de la inversió pública de l’Estat a les comunitats autònomes (189 milions anuals). Per cert, malgrat que enguany han augmentat les inversions, seguim coers per variar.

He posat amb majúscules tres fets indignants reconeguts per tot Déu, començant pel propi Zapatero. Mentre promeses van promeses vénen. És vera que s’ha millorat un poc, tant el finançament com les inversions estatals (que són dues coses diferents), però també és vera que encara ens deixen per davall de la mitjana.

Pagam també un Estatut d’Autonomia (?) poc ambiciós, fet per dos partits espanyolistes (PSOE i PP) i el comodí d’UM.

És ben hora que diguem prou i deixem el conformisme i el tanmateix resignat.

Realment la nostra comunitat pertanyent a Espanya fa el negoci de Na Peix Frit, que comprava el peix a dotze i després el venia frit a sis. No tant sols no tenim un Estat que ens defensi, sinó un que ens ataca i ens treu la moca. Ja me direu si davant aquest panorama és estrany que creixi l’independentisme.