Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Parts i quarts

Totes les legislacions de la Unió Europea i les d’Estats Units, diuen que totes les persones són iguals davant la llei (?); per extensió hem de suposar que també tots els països tenen els mateixos drets i obligacions davant les lleis internacionals, però tant en el cas de les persones, com en el dels països, aquesta justa mesura està molt lluny de ser vera.
La cosa resulta molt evident en el tracte privilegiat que rep Israel per part de les “potències occidentals” democràtiques (?), comparat amb el que reben la resta de països del món. Sols basta mirar l’habitual incompliment de les resolucions de l’ONU per part d’Israel, la construcció de la vergonyosa murada que engabia els palestins, la construcció d’assentaments jueus dins territori palestí amb les corresponents expropiacions, les represàlies sempre desproporcionades contra els palestins, la invasió quan li dóna la gana del territori palestí amb la destrucció i matances indiscriminades, el control humiliant de les fronteres, l’ofegament econòmic, etc., etc. ¿Es permetria una cosa semblant si fos a l’enrevés? ¿On són les mesures internacionals per impedir aquest holocaust fet pels “holocaustiats” d’altre temps? El líder israelià S. Peres fins hi tot ha agraït a Zapatero que l’Audiència Nacional hagi arxivat la causa contra el responsables israelians de les massacres fetes a Palestina.
Sols qualque tímid lament és la resposta vergonyosa internacional del món occidental davant les egressions i l’opressió permanent que sofreix el poble palestí.
Per si no bastàs, també poden mirar el tracte rebut per Israel en relació a les instal·lacions nuclears i altre pic compareix el privilegi israelià. ¿Qualcú me pot explicar com així EEUU, Rússia, Regne Unit, França, Xina, Índia, Pakistan, Israel i possiblement Sud-àfrica, poden tenir armes nuclears i no en poden tenir altres països com Iran, Corea del Nord? Jo no vull que en tenguin ni ells, ni ningú, però, ¿quina justícia és aquesta que prohibeix a uns el que permet als altres?
En el mes de setembre la Conferència General de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AEIA) aprovà amb el recolzament de 49 països una resolució de “preocupació sobre les capacitats nuclears israelianes” i es demanà que Israel firmàs el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) i sotmetés les seves instal·lacions nuclears a la supervisió de l’AIEA, cosa que està fent a Iran. Tot va ser lladrar estels dins un bassiot, perquè tant EEUU com la Unió Europea rebutjaren la resolució i Israel la va “deplorar” i digué sense immutar-se, que “no cooperarà” i el món occidental “civilitzat i democràtic” (?), ben tranquil, com si res fora estat.
Israel mai ha donat el net a ningú del seu arsenal nuclear, però se sap que passen de 200 el caps nuclears que té fora del control de l’AEIA. Mentre tant l’actitud de EEUU i l’UE és ben cínica quan al mateix temps amenaça a Iran en tota casta de mesures si continua el seu programa d’energia nuclear, que diu pacífic(?) i ha d’estar sotmès a la supervisió de las seves instal·lacions nuclears per l’AEIA.
Donar un tractament desigual davant les mateixes situacions és fer parts i quarts, és injust i hipòcrita. ¿Què hi ha davall aquest terròs i aquesta evident desigualtat? Duros dels “lobbys” jueus arreu del món i sobretot en els Estats Units, i molta barra.

La UIB infestada de cotxes

Fa uns quants dies vaig anar a la universitat. Vaig quedar estafaril·lat veient l’escapadissa de cotxes i que, per més inri, s’havia fet un aparcament nou dins un ametllerar. Essent una universitat un centre d’educació amb mirada al futur, no acab d’entendre com llamps afavoreix l’ús del cotxe, empastissant d’aparcaments tot el campus.
Mentre el món gemega pel canvi climàtic provocat per l’home, i el més elemental sentit comú imposa promoure el transport públic, la UIB posa a disposició dels alumnes més de 3.500 places d’aparcament, perquè els “ninets aveciats del cocou” no s’hagin d’esforçar massa, ni s’esquincin les sabates. “Es papà m’ha comprat un cotxo i me paga sa benzina” i tots pagam la contaminació, el metro, els autobusos, els aparcaments, la universitat... i les conseqüències d’una educació blana. Els posaren un metro quasi per ells i tenen línies d’autobús cada quart d’hora a disposició, però no els basta. Segons una Ecoauditoria de la UIB, es fan quasi 7.000 viatges en uns 5.000 cotxes cada día.
Està molt bé que es facin llacunes de depuració, ecoauditories i proclames ecològiques, però sembla un contrasentit tota aquesta tracalada de cotxes, i que a més a més sigui la universitat la que ampliï aparcaments.
¿No es podrien prendre algunes mesures per limitar l’ús del cotxe? Pentura precisament llevant places d’aparcament, cobrant per aparcament, exigint un justificant que permeti sols l’entrada d’aquells que efectivament no tenen altra alternativa que el cotxe, abaratint encara més el transport públic, etc.
Es poden preveure les grinyolades dels ninets del cotxes, però que aprenguin a fer el cap viu i a moure els garrons, que són assignatures que no es donen a la universitat.