Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Això ja no té consol

Ja hem perdut el compte dels “honorables (?) militants” imputats del PP de Mallorca, i ja parlen d’una seixantena per devers el PP de València i Madrid, dins el sumari del cas Gurtel. I ara dins UM ja són nou els dirigents imputats dins sis sumaris. Aquest partidet (no despectivament, sinó comparativament parlant) de Mallorca i que es diu nacionalista (no es sap bé fins a quin punt), també comparativament, per ventura guanya al PP en el número d’imputats. ¡Quina pena que els que consideres en algun aspecte dels teus, robin dins ca teva i quina ràbia que ho fassin generalment escapollant de mala manera el nostre patrimoni!
Com el PP, enlloc d’afrontar la justícia amb valentia i tranquil·litat si estan nets, parlen de persecució, de conspiració, de que els han acuat deslleialment... ¿Què volen que es fassin els ulls grossos i els tapin les malifetes, com si res fora estat? Se vos ha vist la filassa inventant un conflicte per devers el Consell, per demostrar poder i veure mem si així es poden tapar boques; no fos cosa que es destapin més focs colgats.
Vull suposar que hi ha gent condreta dins UM. Idò, seria ben hora que fessin una bona neteja dins el partit i establir els mecanismes de control intern que impedeixin que els seus dirigents puguin posar mà dins els calaixos públics i acabin en la pràctica de l’amiguisme. No serveix per res un comitè d’ètica com el que va posar en marxa el PP, al qual no senten piular, malgrat fan una pudorada un bon grapat de conselleries, direccions generals, obres i empreses públiques, que estaven sota el seu control.
Un mal ensofronyat és pitjor que un mal declarat i un mal coucovat, és un mal doblat.
Molts de ciutadans ja estam fins el cap d’amunt que alguns polítics ens fassin mangarrufes, embullin fil, ens vulguin prendre el pèl i a més a més ens robin doblers a palades. Tot això enrevoltat d’un bon sou, de moltes fotos i televisió, bon vi i bona teca, barret en mà i peu enrere. Això no va pus!

Així enfosquim el futur de la nostra llengua

Fa poc han obert al principal carrer d’Artà una llibreria-quiosc on podeu trobar diaris en alemany, anglès, francès i també quasi tots el més importants en castellà, però no hi ha l’únic de Mallorca en català. L’alemanya que atén al públic no crec que sigui massa conscient que manca aquest diari, i per tant, no pens que ho faci amb mala intenció i ella em digué que fins ara ningú li havia demanat. El fet que a un quiosc d’un poble de Mallorca com Artà no es pugui trobar un diari en català, com també el fet que el propietari del quiosc no ho consideri important, ni necessari i, finalment, el fet que ningú li demani, no deixen de ser tres fets simptomàtics del maltracte secular a la nostra llengua.
No es tracta de responsabilitzar sols als de fora, ni molt manco als estrangers. Podem responsabilitzar sols en part als nacionalistes espanyols, defensors de la “España una, grande i no tan libre”, que de segles enrere han inoculat el verí de la catalonafòbia que gran part dels peninsulars i molts d’illencs s’han empeçolat, deixant analfabets en la llengua pròpia a moltes generacions de mallorquins.
Els grans responsables de la difícil situació de la nostra llengua a Mallorca són per desgràcia el mateixos mallorquins desertors de la lluita, els desesperançats, els indiferents, els globalitzadors de panfonteta i els que reneguen de mantenir un eix fonamental de la nostra cultura, com ho és la llengua. Ells són els principals responsables d’enfosquir el futur de la nostra llengua i, per tant, de dissoldre inútilment dins un magma indiferenciat un bé de la humanitat i tirar en orris l’herència del nostres avantpassats.
¿Per què quan els castellans defensen i difonen tan aferrissadament el castellà arreu del món ho consideren natural y convenient, i quan els de parla catalana defensam, no la expansió, sinó sols el dret a parlar la nostra llengua dins ca nostra, s’arma un alguer i som tractats d’intolerants i radicals? Ja és ben hora d’obrir els ulls per no beure-mos, amb sang de peix, els arguments mentiders de l’imperialisme lingüístic. No deixem que potegin la nostra cultura i matin la nostra llengua, tan valuosa com el castellà.
Hem d’aixecar la nostra autoestima, sense vanaglòria, però també sense complexos. La nostra llengua no és menys culta que el castellà, com ens han volgut fer creure qualificant-la, de manera desencertada i despectiva, de dialecte. Per aquesta mateixa “autodenigració” i la difamació externa que han fet de la nostra llengua no ens hem acostumat a llegir ni la nostra bona literatura, ni tan sols els diaris en la nostra llengua. Ens toca a tots el mallorquins ben nats defensar les nostres arrels i la nostra heretat. No és tracta de “xauvinisme” estantís, ni de radicalisme intolerant; es tracta simplement de dignitat, lleialtat a la nostra cultura i sentit comú. ¡No siguis tu, mallorquí, qui ajudi a enfonsar el nostre patrimoni!; ¡seria una traïdoria!

¡Fora d’Afganistan!


Malgrat que la presència de tropes “occidentals” a l’Afganistan tengui l’aval de l’ONU, no és hora d’enviar-hi més soldats, sinó hora de retirar els que hi ha. Al principi ens volgueren fer creure que sols era la resposta l’11-S, perquè Afganistan era la principal fàbrica de terroristes i on s’amagava Bin Laden. Ara ja no parlen ni d’una cosa ni de l’altra, ara ens parlen de dur-hi la democràcia, desarrelar l’opi i promoure el desenvolupament. Però poden dubtar de finalitats tan nobles i tan poc realistes quan això es vol fer amb criteris occidentals i a tirs, amb una invasió de tropes estrangeres, la qual cosa és ben possible que reforci que surtin nous terroristes. Es pot sospitar que hi ha altres finalitats amagades menys altruistes, com són ara geopolítiques, que el cap i a la fi són econòmiques (la proposta de l’òleoducte del mar Caspi), petroli, armes...
El Secretari General de l’OTAN Scheffer diu “no basten els soldats, encara que no veu una solució militar, perquè no hi és” i el general McChristal que comanda les tropes aliades diu que “l’estratègia no funciona”. El cert és que estan embolicats amb una guerra que no té cap garantia de ser guanyada. Ja n’han sortit escaldats el anglesos, els russos i ara, mentre creix la violència i la fam, fracassa el Govern corrupte de Karzai i també fracassa la comunitat internacional en la promesa de dur seguretat, serveis i feina, els talibans guanyen base social i controlen més del 60% del país.
Els talibans seran tot malanats com es vulgui i un poc més, però estan a ca seva i qualsevol solució al país que es vulgui fer sense ells segurament té poc futur.
Ens podem demanar què passaria si tota la doblerada que suposa mantenir prop de 100.000 soldats, (que a més d’anar ben armats, vesteixen, mengen, consumeixen, i tots cobren un bon sou) i tenir i mantenir tot l’equipament d’armes i vehicles, es destinàs aquest “gastòrum” a promoure el desenvolupament d’Afganistan; o fins i tot, es destinàs a donar menjar a la població, amb un tres i no res s’hauria acabada la fam.
¿Realment hi ha cap governant del món que pensi que amb més soldats es resoldran els problemes? ¿Realment el que mou tot aquest guirigall són motivacions humanitàries i l’amor al poble afganès?
Amb més militars a Afganistan en lloc d’esmolar, farem osques.