Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 3 de novembre de 2009

¡Fora d’Afganistan!


Malgrat que la presència de tropes “occidentals” a l’Afganistan tengui l’aval de l’ONU, no és hora d’enviar-hi més soldats, sinó hora de retirar els que hi ha. Al principi ens volgueren fer creure que sols era la resposta l’11-S, perquè Afganistan era la principal fàbrica de terroristes i on s’amagava Bin Laden. Ara ja no parlen ni d’una cosa ni de l’altra, ara ens parlen de dur-hi la democràcia, desarrelar l’opi i promoure el desenvolupament. Però poden dubtar de finalitats tan nobles i tan poc realistes quan això es vol fer amb criteris occidentals i a tirs, amb una invasió de tropes estrangeres, la qual cosa és ben possible que reforci que surtin nous terroristes. Es pot sospitar que hi ha altres finalitats amagades menys altruistes, com són ara geopolítiques, que el cap i a la fi són econòmiques (la proposta de l’òleoducte del mar Caspi), petroli, armes...
El Secretari General de l’OTAN Scheffer diu “no basten els soldats, encara que no veu una solució militar, perquè no hi és” i el general McChristal que comanda les tropes aliades diu que “l’estratègia no funciona”. El cert és que estan embolicats amb una guerra que no té cap garantia de ser guanyada. Ja n’han sortit escaldats el anglesos, els russos i ara, mentre creix la violència i la fam, fracassa el Govern corrupte de Karzai i també fracassa la comunitat internacional en la promesa de dur seguretat, serveis i feina, els talibans guanyen base social i controlen més del 60% del país.
Els talibans seran tot malanats com es vulgui i un poc més, però estan a ca seva i qualsevol solució al país que es vulgui fer sense ells segurament té poc futur.
Ens podem demanar què passaria si tota la doblerada que suposa mantenir prop de 100.000 soldats, (que a més d’anar ben armats, vesteixen, mengen, consumeixen, i tots cobren un bon sou) i tenir i mantenir tot l’equipament d’armes i vehicles, es destinàs aquest “gastòrum” a promoure el desenvolupament d’Afganistan; o fins i tot, es destinàs a donar menjar a la població, amb un tres i no res s’hauria acabada la fam.
¿Realment hi ha cap governant del món que pensi que amb més soldats es resoldran els problemes? ¿Realment el que mou tot aquest guirigall són motivacions humanitàries i l’amor al poble afganès?
Amb més militars a Afganistan en lloc d’esmolar, farem osques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada