Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 8 de desembre de 2009

La UIB infestada de cotxes

Fa uns quants dies vaig anar a la universitat. Vaig quedar estafaril·lat veient l’escapadissa de cotxes i que, per més inri, s’havia fet un aparcament nou dins un ametllerar. Essent una universitat un centre d’educació amb mirada al futur, no acab d’entendre com llamps afavoreix l’ús del cotxe, empastissant d’aparcaments tot el campus.
Mentre el món gemega pel canvi climàtic provocat per l’home, i el més elemental sentit comú imposa promoure el transport públic, la UIB posa a disposició dels alumnes més de 3.500 places d’aparcament, perquè els “ninets aveciats del cocou” no s’hagin d’esforçar massa, ni s’esquincin les sabates. “Es papà m’ha comprat un cotxo i me paga sa benzina” i tots pagam la contaminació, el metro, els autobusos, els aparcaments, la universitat... i les conseqüències d’una educació blana. Els posaren un metro quasi per ells i tenen línies d’autobús cada quart d’hora a disposició, però no els basta. Segons una Ecoauditoria de la UIB, es fan quasi 7.000 viatges en uns 5.000 cotxes cada día.
Està molt bé que es facin llacunes de depuració, ecoauditories i proclames ecològiques, però sembla un contrasentit tota aquesta tracalada de cotxes, i que a més a més sigui la universitat la que ampliï aparcaments.
¿No es podrien prendre algunes mesures per limitar l’ús del cotxe? Pentura precisament llevant places d’aparcament, cobrant per aparcament, exigint un justificant que permeti sols l’entrada d’aquells que efectivament no tenen altra alternativa que el cotxe, abaratint encara més el transport públic, etc.
Es poden preveure les grinyolades dels ninets del cotxes, però que aprenguin a fer el cap viu i a moure els garrons, que són assignatures que no es donen a la universitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada