Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

diumenge, 26 de juliol de 2009

Ens volen fer creure que els ases volen

Mig de berbes i mig en sèrio voldria dir un parell de cosetes als signants del document, tot solemne, titulat “Lengua, territorio, requisitos y derechos”, de l’anomenat “Grupo Ramon Llull”, encara que estic quasi segur que no baixaran de l’ase, perquè tothom sap de quines egos venen i quina llet han mamat. Ja se sap, “segons s’ase, s’aubardà”. Vull dir que “si s’ase no vol beure, ja li pots siular”, o si vos ho estimau més, “a ase encarat, deixau-lo passar”. I també vull dir que em sap greu que hagin pres el nom de Ramon Llull pel seu grup. Em sembla una bufetada al propi Ramon Llull i a tots el mallorquins que el tenim com una icona de la llengua mallorquina. Escollint aquest nom “ja nos l’han feta d’ase i seca” i que em tirin d’una passa si això no es tracta més que d’una perversa manipulació política.
Com que no tenc gaire esperances de convèncer a cap del Grup perquè és ben sabut que “qui renta es cap a s’ase perd es temps i es lleixiu”, escric sols per la gent ben intencionada, menys alienada, no tan radicalment dretana; aquella ja s’ha sabut despellissar del franquisme i que no ha renegat de la seva herència cultural.
Sols vull dir als mallorquins de bona pasta que estimen la seva terra i el seu patrimoni, sense “xauvinismes”, ni folklorismes bàmbols: “ulls espolsat i fora son”, que no ens donin “cresta per ballesta”; i si ho voleu més acadèmic, aplicau el pensament crític davant els arguments d’aquests quatre lletraferits que es creuen tot lo món i bravegen de cames primes. Volen suposar que no hi ha drets dels pobles. Enverinen estratègicament a la gent contra els catalans. Fan de la Constitució, que ens menysvalora i que ens sotmet, el seu dogma, en allò que els convé. Estan casats amb les idees més reaccionàries. No tenen escrúpols en “roegar” com a banyarriquers el cor de Mallorca: territori, autodeterminació i llengua. Ens volen fer beure que els mallorquins que defensam la llengua som “totalitaris amb plantejaments catalanistes”, ¿no serà que ells són totalitaris amb plantejaments espanyolistes? “S’ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes”. El món al revés: no passen pena que desaparegui el mallorquí a Mallorca, sinó el castellà...
Amb una paraula, tenc l’esperança amb el que diu el refrany: “Brams d’ase pugen al cel; i si hi pugen , no posen arrel”. Per altre costat, “ase sia qui d’ase se fia”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada