Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimecres, 29 de juliol de 2009

Carta oberta als Director de la Primera de TVE i al Sr. Antoni Martorell, Director de IB3

Com a contribuent no vull que els meus doblers serveixin per mantenir una televisió nacional i autonòmica que embruteix i aliena a la gent amb programes com els de xafarderies “roses” o truculentes que ens donen cada dia dins horaris de molta d’audiència, especialment de dones. No és això el que hem de menester els ciutadans. Com pot ser que gent suposadament intel·ligent, amb un càrrec de tanta responsabilitat social, permeti aquesta bugaderia estupiditzant. No ho entenc. M’ho podrien explicar?

Els protagonistes del anomenats programes del “corazón”, són rics i famosos o “famosets”, que posen a disposició pública la seva vida sentimental, els seus luxes, les seves disbauxes i tota casta de frivolitats que ofenen la intel·ligència crítica i la sensibilitat de mig món que passa rusca.

Ja sé que aquests programes tenen una gran audiència, però això no justifica de cap manera la seva emissió; sols vol dir que hi ha molta gent xafardera que li agrada rastrejar i esplugar a casa d’altri i estar al corrent de la vida i bufes de la gent estufada i botifarrenca, que pretén de cames primes. Aquesta gran audiència parla també del pobre nivell cultural d’una bona part de la gent, especialment de moltes dones. (que me perdonin les feministes, però seria ben hora que posassin forqueta aquestes programacions que omplen el cap de grins i bajanades al seu gènere).

Em sembla realment preocupant que la televisió que pagam tots , ens doni fems a balquena i serveixi per denigrar als ciutadans amb programes “rosa” i “el caso” abans de dinar i sopar. No val l’argument que això és el que vol la gent i que cadascú es lliure de canviar de canal si no li agrada. Això per ventura (?) val pels canals privats, però no per una televisió que toca ser un servei públic saludable i no fomentar la morbositat, la frivolitat, l’ostentació, l’alienació... i tota una tracalada de vuits i nous i cartes que nop lliguen que no és de dir. Aquests programes no son innocus, són verí pel cervell i plantegen models que no són més que “pois entrats en costura”, que han passat de l’anonimat a la fama o a l’opulència en poc temps i sense mèrits memorables. Fan vera la dita “qui té doblers vola i qui no en té rodola”. Ja ni ha prou de pagar perquè ens donin porqueria!

Segurament, a moltes dones si les llevassis aquesta bugaderia, es trobarien com un ferrer sense carbó i les arrabassaries el principal tema de conversació. I precisament aquí està el dau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada