Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

divendres, 24 de juliol del 2009

L’anticatalanisme té una llarga història

Al anterior número del Bellpuig (N.787), donava unes pinzellades per mostrar que hi ha hagut una manipulació política dels mallorquins i valencians, dient que hi ha tres llengües de arrels diferents, amb l’intenció de dur endavant la vella estratègia de “separa i guanyaràs”
Molts de mallorquins i alguns artanencs, han caigut en la trampa política, (no científica) i s’han empassolat la mangarrufa, interioritzant la doctrina del opressor, que té com a principal objectiu dissoldre les diferències dins l’Espanya “una, grande y libre”.

Aquest pic per aquells que no han percebut, mal siguin prou evidents, les mostres més recents dels atacs a la nostra llengua, la seva unitat i l’anticatalanisme. Retreuré unes poquetes mostres de les moltes que podria treure, perquè es vegi que la cosa ve enverinada de temps enrera ferm..

Com tothom sap, l’onze de setembre de 1714 Catalunya va ser derrotada per les tropes de Felip V de Borbó, perdent les llibertats i les seves lleis que tenia com a nació sobirana; i patint la prohibició de la seva llengua i cultura. (Vide: Decret de dissolució de la Generalitat, del 16 de setembre de 1714, dictat per José Patiño).
Aquell mateix any Patiño comenta en una resposta a una “Consulta del Consejo General de Castillas”: (Los catalanes) “Son apasionados a su patria , con tal exceso que les hace trastornar el uso de razón , y solamente hablan en su lengua nativa...”
El 13 de juny de 1715 una part del informe de Patiño diu: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano...”
El “Consejo de Castilla”: “No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, robándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que puede conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussàticos, fueros y costumbres”. (El subretxat és meu).
El 16 de gener de 1716 es dóna del Decret de Nova Planta, que encomana al Capità General i a la Real Audiència el Govern de Catalunya amb un nou sistema administratiu i polític absolutista.
El 29 de gener de 1716, hi ha una “Instrucción secreta” que el Fiscal del “Consejo General de Castilla”, transmet als corregidors de Catalunya que diu així: “La importancia de hacer uniforme una lengua se ha reconocido siempre por grande , y es una señal de dominación o superioridad de los Principes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujección obliga con la fuerza”. I més endavant diu: “...pero como a cada Nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mu templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...”
El 1755 a Mataró, el Provincial dels escolapis escriu el següent Decret: “Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos hablen entre sí en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán”.
L’article VII de la Real Cédula del 23 de juny de 1768, es prohibeix el català a l’escola, fins i tot que el alumnes el xerrin i la Cédula Real del 24 de desembre de 1772, prohibeix el català als llibres “de mayor y menor”de mercaders i comerciants.
Una Instrucció Real de 1801 diu: “En ningún teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”.
Un Real Decret de 1902, manifesta que els mestres que ensenyin amb un idioma o llengua que no sigui el castellà, “serán castigados... separados del Magisterio oficial , perdiendo cuantos derechos le reconoce la ley”.
Una Circular de 1940 del Governador de Catalunya amenaçava dient: “... todos los funcionarios..., que... en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto destituídos,sin ulterior recurso”.
A Internet es poden trobar moltes pàgines Web destinades a malmenar el català i Catalunya.
Si qualcú encara no se’n a temut que ens volen dur com a menets de cordeta per voler fer-nos creure que la Mare de Deu nom Bet i que ens beguem els coverbos que ens volen vendre els hereus del Felip V i d’En Franco, que fassi es cap viu perquè s’exposa a fer el ridícul.
I al Senyor Delgado, batle de Calvià, li diria que al manco tengui la mica de coherència de parlar el l’incoherent “balear” que defensa, i no l’idioma del “imperi”, perquè si no li podrem aplicar allò de: “què sap s’ase d’ensafranar si mai a menjat espiciat?”. L’anticatalanisme té una llarga història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada