Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Qui té la terra fa la guerra

Havent llegit els articles del 14 de desembre del diari ABC, (que arriba gratis per tot arreu i això no és un fet innocent), que informen sobre la consulta popular feta a Catalunya el dia abans, no em sembla gens estrany que els catalans passin de la desafecció d’Espanya a la emprenyadura, pel mal tracte que reben del nacionalistes espanyols. Els articulistes no s’estalvien adjectius despectius pels que dugueren a terme una de les essències de la democràcia: consultar i escoltar la veu del poble; donar participació a la gent en les decisions del poder.

Fixau-vos en les qualificacions ofensives que he trobat mirant damunt damunt el diari: “Proceso delirante y extraviado, farsa electoral, aquellarre independentista, pantomima, farsa organizada por los radicales nacionalistas, fuegos artificiales, opera bufa, referendum de mentira, chusca parodia... Quasi res diu es diari, eh?

Dos articulistes fan referència i reverència a Ortega per haver dit fa 70 anys que “el problema de Cataluña es y será perpetuo. Hya que acostumbrarnos a convivir con él”. No es donen compta que per molts de catalans el problema d’Espanya será perpetu i no es volen acostumar a viure maltractats.

L’inefable J. María Carrascal titula el seu article: “Cataluña y los talibanes”. Què te pareix secretari...? I diu que el nacionalisme “es un sentimiento honorable, positivo, cuando se queda en amor a nuestra tierra, a sus gentes y costumbres, pero que convertido en fiebre apasionada , nubla la visión, transtorna la mente y lleva a la catàstrofe. No hace falta recordar la Alemania borracha de nacionalismo bajo Hitler”. No estaria de demés recordar l’Espanya engatada engatada de nacionalisme mentre durà Franco, company de guerra de Hitler. Efectivament això és el que passà amb el “glorioso alzamiento nacional”, on els “nacionals” s’aixecaren contra els demòcrates: els ennigulà i trastornà el seny i dugué al desastre de la guerra moguda pel “nacional-catolicisme”. Si seguíssim l’exegesi de l’article de Carrascal deduiríem que segons ell el seu nacionalisme és el positiu, honorable i únic vàlid, els altres són “el refugio de la canalla”, com diu.

Segons ell també, fidel al radical i excloent nacionalisme espanyol, desautoritza la consulta i la presenta com un “fraude de ley”, i com altres voldria que l’haguessin prohibida en nom de la Constitució. Per lo vist, seria hora de tornar a posar de Ministre d’Interior a Fraga Iribarne perquè posi ordre i prohibeixi aquestes “patochadas”, com diu el President cantàbric i, si és precís, il·legalitzar també un parell de partits catalans en nom de la democràcia, i branca al independentistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada