La raó del títol triat per aquest article és perquè em referiré particularment al finançament de la nostra Comunitat Autònoma i inversions de l’Estat. Això no vol dir que el mal negoci sigui sols econòmic. També feim un negoci foradat en termes culturals, sobretot si ens referim al tractament que rep la nostra llengua pels nacionalistes espanyols i per molts de mallorquins alienats. Feim un mal negoci polític perquè estam sempre controlats per partits que abans de respondre als interessos dels mallorquins han d’obeir els interessos dels partits nacionalistes espanyols, que no admeten altre nacionalisme que no sigui el seu. Els nostres diputats al Congrés Espanyol no pinten una regadora, i han de dir amén als que comanden i aquests els posen un tapamorros, i pel poble ja sabeu que diu l’article 26. Propòs una endevinaia: ¿Sabeu qui son els nostres representants al Congrés de Madrid? No diré res que no s’hagi dit per pa i per sal, però, per justícia i dignitat, no és bo que ens acostumen a ser maltractats.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat i la que menys ha rebut. ¿Me voleu dir, per quines cinc-centes? No hi ha cap regió de cap país d’Europa que aporti el 14 % del PIB. ( El land alemany més ric no passa del 5% del PIB). Amb raó es parla d’expoli.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat al Fons de Suficiència. De 220 a 240 milions cada any. Els altres decideixen la nostra solidaritat i tothom mutis perquè som així de bons al•lots.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat sempre a la coa de les inversions estatals. Entre el 1996 i el 2004 rebérem un miserable 0.7% de la inversió pública de l’Estat a les comunitats autònomes (189 milions anuals). Per cert, malgrat que enguany han augmentat les inversions, seguim coers per variar.
He posat amb majúscules tres fets indignants reconeguts per tot Déu, començant pel propi Zapatero. Mentre promeses van promeses vénen. És vera que s’ha millorat un poc, tant el finançament com les inversions estatals (que són dues coses diferents), però també és vera que encara ens deixen per davall de la mitjana.
Pagam també un Estatut d’Autonomia (?) poc ambiciós, fet per dos partits espanyolistes (PSOE i PP) i el comodí d’UM.
És ben hora que diguem prou i deixem el conformisme i el tanmateix resignat.
Realment la nostra comunitat pertanyent a Espanya fa el negoci de Na Peix Frit, que comprava el peix a dotze i després el venia frit a sis. No tant sols no tenim un Estat que ens defensi, sinó un que ens ataca i ens treu la moca. Ja me direu si davant aquest panorama és estrany que creixi l’independentisme.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat i la que menys ha rebut. ¿Me voleu dir, per quines cinc-centes? No hi ha cap regió de cap país d’Europa que aporti el 14 % del PIB. ( El land alemany més ric no passa del 5% del PIB). Amb raó es parla d’expoli.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat al Fons de Suficiència. De 220 a 240 milions cada any. Els altres decideixen la nostra solidaritat i tothom mutis perquè som així de bons al•lots.
Anys i més anys la nostra comunitat ha estat sempre a la coa de les inversions estatals. Entre el 1996 i el 2004 rebérem un miserable 0.7% de la inversió pública de l’Estat a les comunitats autònomes (189 milions anuals). Per cert, malgrat que enguany han augmentat les inversions, seguim coers per variar.
He posat amb majúscules tres fets indignants reconeguts per tot Déu, començant pel propi Zapatero. Mentre promeses van promeses vénen. És vera que s’ha millorat un poc, tant el finançament com les inversions estatals (que són dues coses diferents), però també és vera que encara ens deixen per davall de la mitjana.
Pagam també un Estatut d’Autonomia (?) poc ambiciós, fet per dos partits espanyolistes (PSOE i PP) i el comodí d’UM.
És ben hora que diguem prou i deixem el conformisme i el tanmateix resignat.
Realment la nostra comunitat pertanyent a Espanya fa el negoci de Na Peix Frit, que comprava el peix a dotze i després el venia frit a sis. No tant sols no tenim un Estat que ens defensi, sinó un que ens ataca i ens treu la moca. Ja me direu si davant aquest panorama és estrany que creixi l’independentisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada