Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat

L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.

La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:

Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.

1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.

2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.

3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.

Atentament,

Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.


Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.

Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.












Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat

L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.

La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:

Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.

1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.

2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.

3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.

Atentament,

Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.


Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.

Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada