Incongruències de la COPE

Me sap greu tirar un poal d’aigua freda damunt la festa del cinquantenari de Radio Popular, que d’al·lotell em feu reviure les Rondalles que havia escoltat quan era nin, gràcies a la transmissió de las gravacions de don Francesc de B. Moll. Però avui la COPE s’ha convertit amb “La voz de su amo”: La Conferència Episcopal Espanyola i el seu llepafils i llimacós portaveu, J. A. Martínez Camino, que tothom amb dos dits de seny sap de quins punts se calcen, fent part de la dreta més cavernícola.

És difícil trobar un còctel de tants d’elements reaccionaris i contradictoris dins una mateixa institució. Idò bé, si escoltau qualque dia la COPE vos assegur que me donareu la raó, si sou una miqueta crítics i encara no vos han fus el suc del cervell.

¿Heu sentit dir que l’Església no es fica en política? La COPE, portaveu de la jerarquia espanyola, no fa altra cosa tot lo sant dia, i a més a més fa la política més reaccionària i conservadora que hi ha baix la capa de Déu. És l’escala d’encortinar del PP i una fidel aliada de la seva ala més dretana i, com en Rajoy, té com a tàctica fer sempre punteria amb en Rodríguez Zapatero. El fet que la major part de la jerarquia de l’Església faci política ve d’enrere ferm i el mal és que des de fa segles, la fa donant suport institucional als de dalt i condemnant a aquells que s’atreveixen a posar-se de part dels pobres, oprimits... No sé com interpreten el sermó de les benaurances del seu fundador... Me pens que si tornàs etzibaria llendera de casta granada per devers el Vaticà, la Conferència Episcopal Espanyola i la COPE.

¿Heu sentit a dir que l’Església Catòlica és la religió de l’amor? La COPE és l’emissora que té el llenguatge més emmetzinat i mal-lletós de totes quantes he escoltades, talment El MUNDO parlat. (Ben mirat, són bessons i els tests semblen a les olles). No es tracte de fermesa de conviccions, sinó de vertadera agressivitat, foment d’odi visceral i tot lluny de la més mínima objectivitat. Si no me creis escoltau qualque vegada “Las tardes con Cristina” i companyia, veureu quina llengua de foc que manegen i que són més embullosos que una colla d’escrivans.

¿Heu sentit parlar dels mals dels nacionalismes? Si voleu una exemple de nacionalisme radical espanyolista escoltau la COPE, que tira llamps i pestes contra els nacionalistes bascs i catalans; l’únic nacionalisme bo és el seu i els altres són pesta cernuda. El migdies podreu escoltar a G. Torrens de la COPE Mallorca, que a la llego es veu que és mallorquí, que entrevista sovint a mallorquins i mal li contestin en mallorquí ell no amolla el castellà ni per meco. Els entrevistats són privilegiadament polítics de la dreta als que tracta dolcet-dolcet i els afua perquè donin branca als de l’esquerra. Adesiara convida qualcú del PSOE o de l’esquerra, i fisconada ve fisconada va, els fa damunt tota la llenya que pot.

Déu ens alliberi de cinquanta anys més d’aquest empireuma d’integrisme estantís de la COPE, que malmena el missatge del Bon Jesús. Amén.