Que vull

Som poqueta cosa, però ja va bé si, com mosques d'ase, podem punyir i posar un poc malapler als que mantenen sistemes opressius i imperialistes, condemnant a mig món a la injustícia, la marginació i la fam. Si a més a més ens desengavatxam, molt millor.

dilluns, 7 de setembre de 2009

¿Què fa l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional?


Un document que ha passat pel sedàs de dos parlaments, l’autonòmic i el de l’estat, on li pegaren una bona escapçada (A. Guerra “dixit”) per deixar-lo com una patena segons Zapatero i a més a més passà ja retallat pel referèndum resignat del poble català, no pareix lògic que hagi d’estar sotmès al criteri d’uns quants jutges del Tribunal Constitucional. Es curiós saber que bastaria un vot per fer la potranca a un Estatut que havia estat sedessat i primfilat per dos parlaments i un poble. A més a més, tots saben qui ha posat aquests jutges, de quines egos vénen, de quants de punts se calcen i per defensar quins interessos. ¿Quina confiança d’imparcialitat pot donar un tribunal que l’han triat, aquesta és teva aquesta és meva, entre el PP i el PSOE?. Per afegitó, aquests dos partits que han posat els jutges són nacionalistes espanyols excloents, enemics acèrrims entre ells, que no fan més que gatinyar-se tot lo sant dia, però a l’hora de defensar l’Espanya “UNA, GRANDE Y LiBRE” són capaços de tramar un matrimoni “contra natura” al País Basc, i fins i tot d’excloure dins Euskadi la seva enverinada batalla política. El moix i la rata menjant del mateix plat a l’hora de defensar el seu nacionalisme.
Això pel que fa als dos fets il·lògics: per una banda que unes poques persones tenguin més poder que dos parlaments i un poble i per l’altra, que dos partits d’una mateixa ideologia en aquest aspecte manegin un tribunal, la qual cosa fa absolutament dubtosa la seva imparcialitat, perquè pateix un vici de naixement; és un tribunal bord, fet a mida.
Però encara hi ha un altre desveri: es fa tard. Com diem a Mallorca:“antes, antes, va dir en Canyot”. ¿No era abans d’aprovar-se que havien de dir si tirava endavant o no? Ara ja deixarien com un pedaç brut els legisladors i a tot un poble.
I encara més: ¿escapollaran tots els altres estatuts que han copiat moltes parts del català?
No els falta raó als que troben que els catalans han d’exigir respecte sobre el que han decidit amb prou dificultats i tenen tot el dret a sortir al carrer a defensar el que es va aprovar amb el 88% del seu parlament, recolzat per un referèndum. I no es tracta de badar, perquè ja no tendria sentit anar a plorar davant “un ja està fet”. I els que han nomenat a dit al Tribunal Constitucional, que no venguin ara a sermonejar cínicament dient que no val fer pressió.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada