Així enfosquim el futur de la nostra llengua

Fa poc han obert al principal carrer d’Artà una llibreria-quiosc on podeu trobar diaris en alemany, anglès, francès i també quasi tots el més importants en castellà, però no hi ha l’únic de Mallorca en català. L’alemanya que atén al públic no crec que sigui massa conscient que manca aquest diari, i per tant, no pens que ho faci amb mala intenció i ella em digué que fins ara ningú li havia demanat. El fet que a un quiosc d’un poble de Mallorca com Artà no es pugui trobar un diari en català, com també el fet que el propietari del quiosc no ho consideri important, ni necessari i, finalment, el fet que ningú li demani, no deixen de ser tres fets simptomàtics del maltracte secular a la nostra llengua.
No es tracta de responsabilitzar sols als de fora, ni molt manco als estrangers. Podem responsabilitzar sols en part als nacionalistes espanyols, defensors de la “España una, grande i no tan libre”, que de segles enrere han inoculat el verí de la catalonafòbia que gran part dels peninsulars i molts d’illencs s’han empeçolat, deixant analfabets en la llengua pròpia a moltes generacions de mallorquins.
Els grans responsables de la difícil situació de la nostra llengua a Mallorca són per desgràcia el mateixos mallorquins desertors de la lluita, els desesperançats, els indiferents, els globalitzadors de panfonteta i els que reneguen de mantenir un eix fonamental de la nostra cultura, com ho és la llengua. Ells són els principals responsables d’enfosquir el futur de la nostra llengua i, per tant, de dissoldre inútilment dins un magma indiferenciat un bé de la humanitat i tirar en orris l’herència del nostres avantpassats.
¿Per què quan els castellans defensen i difonen tan aferrissadament el castellà arreu del món ho consideren natural y convenient, i quan els de parla catalana defensam, no la expansió, sinó sols el dret a parlar la nostra llengua dins ca nostra, s’arma un alguer i som tractats d’intolerants i radicals? Ja és ben hora d’obrir els ulls per no beure-mos, amb sang de peix, els arguments mentiders de l’imperialisme lingüístic. No deixem que potegin la nostra cultura i matin la nostra llengua, tan valuosa com el castellà.
Hem d’aixecar la nostra autoestima, sense vanaglòria, però també sense complexos. La nostra llengua no és menys culta que el castellà, com ens han volgut fer creure qualificant-la, de manera desencertada i despectiva, de dialecte. Per aquesta mateixa “autodenigració” i la difamació externa que han fet de la nostra llengua no ens hem acostumat a llegir ni la nostra bona literatura, ni tan sols els diaris en la nostra llengua. Ens toca a tots el mallorquins ben nats defensar les nostres arrels i la nostra heretat. No és tracta de “xauvinisme” estantís, ni de radicalisme intolerant; es tracta simplement de dignitat, lleialtat a la nostra cultura i sentit comú. ¡No siguis tu, mallorquí, qui ajudi a enfonsar el nostre patrimoni!; ¡seria una traïdoria!