Com a veí de la Plaça, abans dedicada als botxins anomenats Jinetes de Alcalà, voldria posar damunt taula alguns elements positius i negatius del que s’ha fet i es viu a la Plaça.
Com a positiu cal destacar: llevar l’obelisc d’homenatge a qui més aviat mereixerien un rebuigt clar i llampant; sembrar els pins que faltaven; adesar la plaça (l’estil ja és qüestió de gusts); col•locar dues pistes per jugar a petanca...
Per altre costat, no puc entendre com llamps es posa aquest tipus de trespol de terra brutinyosa, que el dia que faci una mica de vent, en un tres i no res, farà una polseguera de no dir i si plou fang a rompre. El brollador d’enmig, sempre apagat, no té cap gràcia.
Per altra banda, els clients el Bar Español, tiren al carrer llaunes, llosques, catxes de tota casta..., a més de cridar i aparcar cotxes amb la ràdio a tota màquina, armant molt de bogiot i una escandalera. Per si no n’hi hagués prou, és un punt de venta de droga i no puc creure que la policia local i la nacional no se’n hagin temut. Veurem si servirà de res aquesta denúncia i, tant l’ajuntament com la policia, prendran les messions que les pertoquem.
dimarts, 13 de juliol del 2010
¡Tanta sort i manco mal!
Enmig del desastre polític que està vivent la nostra comunitat, hi ha dues coses que ens han salvat d’un naufragi pitjor. Per una banda, aborrona pensar que el PP hagués guanyat les eleccions o hagués pactat amb UM altre pic en aquesta legislatura, amb tots els lladres a lloure ens haurien fet atzanet i ens haurien esculat de bon de veres. Per altra banda, tanta sort que hi hagi aquests dos fiscals, Carrau i Horrach, que amb molta feina i valentia, han tengut el coratge i l’habilitat de destapar la claveguera, que avui fa tanta pudor.
Francesc Antic tendrà pentura pocs mèrits, però al manco ha obert un parèntesi de neteja política i als dos fiscals els poden penjar un bon esplet de medalles i fer un monument, que el tenen més ben guanyat que els del creuer “Baleares”.
S’ha de dir també que fins aquí els de l’esquerra per ara són presumptament honests i aquest fet avui en dia dins el Govern Balear ja comença a constituir un mèrit, quan hauria de ser el normal.
José Ramón Bauzá, que es vol desmarcar del Govern de Matas i no vol mirar cap enrere, tengué la barra de dir textualment: “Matas va fer una magnifica gestió. Ell i tot el seu equip. Jo em sent orgullós del seu treball”. Idò, què vos pensàveu! Seria qüestió de donar-li les gràcies i penjar-li una bona patena a ell i quasi tot el seu equip, pel favor que ens varen fer d’administrar els nostres doblers, embutxacant-se quants pogueren. Estam ben arreglats si el pasterejador Josemón està orgullós del treball de Matas i el pren com a model; oli ens hi haurà caigut. Farà un bona colla amb Carlos Delgado.
Per altra part, també digué textualment que “no pactarà amb UM, si no se regenera”. Bons estan els de PP per donar lliçons; “s’ase deia en es porc orellut i ell en tenia set canes”.
Francesc Antic tendrà pentura pocs mèrits, però al manco ha obert un parèntesi de neteja política i als dos fiscals els poden penjar un bon esplet de medalles i fer un monument, que el tenen més ben guanyat que els del creuer “Baleares”.
S’ha de dir també que fins aquí els de l’esquerra per ara són presumptament honests i aquest fet avui en dia dins el Govern Balear ja comença a constituir un mèrit, quan hauria de ser el normal.
José Ramón Bauzá, que es vol desmarcar del Govern de Matas i no vol mirar cap enrere, tengué la barra de dir textualment: “Matas va fer una magnifica gestió. Ell i tot el seu equip. Jo em sent orgullós del seu treball”. Idò, què vos pensàveu! Seria qüestió de donar-li les gràcies i penjar-li una bona patena a ell i quasi tot el seu equip, pel favor que ens varen fer d’administrar els nostres doblers, embutxacant-se quants pogueren. Estam ben arreglats si el pasterejador Josemón està orgullós del treball de Matas i el pren com a model; oli ens hi haurà caigut. Farà un bona colla amb Carlos Delgado.
Per altra part, també digué textualment que “no pactarà amb UM, si no se regenera”. Bons estan els de PP per donar lliçons; “s’ase deia en es porc orellut i ell en tenia set canes”.
El 25 de febrer José Ramón Bauzà va ser entrevistat per la cadena de TV Intereconomia dins el programa “El gato al agua” i li preguntaren sobre el seu posicionament davant la llengua. Les respostes foren contundents i són textualment aquestes: “Quiero ser muy claro en este sentido. Si soy presidente de Baleares, lo primero aboliremos el decreto de mínimos; eliminaremos toda ley de normalización lingüística que impida el uso en libertad y en equilibrio de nuestras lenguas. Los padres podrán elegir la lengua vehicular de sus hijos en la educación. El catalán dejará de utilizarse como tal en los libros de texto, sino que se sustituirán por libros editados en mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense que son las modalidades utilizadas. Y dejará de ser un requisito en la administración; ejemplo: los profesionales docentes, santarios y liberales que hoy son limitados y coaccionados por el uso lingüístico, en este caso el catalán, dejarán de serlo; se suprime el catalán de la adminstración, y pasará de ser un requisito a ser exlusivamente un mérito; hay que fomentar a los profesionales, los más formados, los mejores. No es posible que nuestra sociedad se esté adaptando a un modelo lingüístico, cuando a lo que se tiene que adaptar la sociedad es a un modelo real”.
Ja l’heu sentit al canari! Efectivament, els plantejaments són molt clars: enviar a fregir ous de lloca més de 30 anys de lluites per mirar d’establir l’ordre natural, i de cop i volta tornar més o manco a l’època del franquisme. Vaja una reculada!
Ja sabem el que vol fer si arriba a president i ho diu en plural. Vol dir que és una decisió consensuada dins el PP, d’acord amb Madrid, o ¿és simplement un plural majestàtic? ¿On són Francesc Fiol, Joan Font, Pere Rotger... que sempre s’havien pronunciat a favor de la nostra llengua? Ara callen com a morts. Pel que es veu tot és venal.
Aboliran el decret de mínims, per tant ni tan sols mínims poden exigir els mallorquins dins ca seva als que són els seus servidors; hem de ser nosaltres els que ens hem d’adaptar als que ens han imposat una altra llengua i sempre en nom de la llibertat. I com sempre, davant l’administració vol que els mallorquins calem el cap i ens facem servidors dels servidors públics, que viuen dels nostres impostos i es guanyen les sopes a Mallorca, però són tan curtets (o despectius) que no es donen en coratge (o no els dóna la gana) d’aprendre el mínim exigit ara.
Eliminaran la normalització lingüística que impedeixi l’ús en llibertat i equilibri de les nostres llengües i la tornaran a anormalitzar. En parlar de llibertat i equilibri seria una monada si es referissin a la llibertat del poble mallorquí a mantenir la seva llengua i l’equilibri real de les llengües, que no ha existit des de fa segles, però me sembla que no van per aquí els tirs.
“El catalán dejará de utilizarse como tal”. Mem com vos sona “el castellano dejará de utilizarse como tal y se editarán los libros con las modalidades habladas en Andalucía y Asturias? Supòs que demanarà l’assessoria valenciana d’en Camps.
Vol garantir que els pares puguin elegir la llengua vehicular a l’escola. Queda molt guapo el reclam de llibertat d’elecció del pares, però alerta perquè d’amagat ens volen donar cresta per ballesta. Aquesta garantia segurament és sols pels castellanoparlants, perquè els que parlam català no podrem elegir la llengua vehicular a cap indret de parla castellana. Llibertat per uns i no pels altres; uep, això no val! Llibertat i igualtat per tothom, ¿o no? I bon guirigall armaríem dins les escoles, fent segregacions de llengua dins el nostre territori lingüístic. Que no passin ànsia els imperialistes lingüístics castellans i els seus escolans mallorquins: tots els mallorquins aprendran el castellà i no és tan clar que tots aprenguin el català. És evident que històricament s’han coaptat drets lingüístics i s’han promogut privilegis i desigualtats a favor del castellà, en contra del català, i així anam. Els successors del franquisme volen seguir la mateixa història i sempre davall la disfressa de la llibertat.
Si bé avui quasi tots els de parla catalana som bilingües i per llei (no necessàriament per justícia) diuen que s’ha de conèixer el castellà, és una fal•làcia demagògica dir que “el castellà és la llengua comuna dels tots”.
Efectivament, no és possible que la nostra societat mallorquina s’hagi d’adaptar a un model lingüístic aliè i impropi.
En certa manera puc entendre els afanys espanyolistes i imperialistes dels peninsulars del PP, que històricament han tengut una fòbia visceral anticatalanista, imposant la llengua per on han passat, però no puc entendre que siguin mallorquins els que apedreguin les pròpies teulades; me sembla una traïdoria el renegar de la pròpia identitat, d’una part essencial de la seva cultura i de l’herència dels avantpassats.
José Ramón, si dus endavant el programa lingüístic de Carlos Delgado, que has fet teu, seràs un responsable important del retrocés que pugui patir la nostra llengua.
Ja l’heu sentit al canari! Efectivament, els plantejaments són molt clars: enviar a fregir ous de lloca més de 30 anys de lluites per mirar d’establir l’ordre natural, i de cop i volta tornar més o manco a l’època del franquisme. Vaja una reculada!
Ja sabem el que vol fer si arriba a president i ho diu en plural. Vol dir que és una decisió consensuada dins el PP, d’acord amb Madrid, o ¿és simplement un plural majestàtic? ¿On són Francesc Fiol, Joan Font, Pere Rotger... que sempre s’havien pronunciat a favor de la nostra llengua? Ara callen com a morts. Pel que es veu tot és venal.
Aboliran el decret de mínims, per tant ni tan sols mínims poden exigir els mallorquins dins ca seva als que són els seus servidors; hem de ser nosaltres els que ens hem d’adaptar als que ens han imposat una altra llengua i sempre en nom de la llibertat. I com sempre, davant l’administració vol que els mallorquins calem el cap i ens facem servidors dels servidors públics, que viuen dels nostres impostos i es guanyen les sopes a Mallorca, però són tan curtets (o despectius) que no es donen en coratge (o no els dóna la gana) d’aprendre el mínim exigit ara.
Eliminaran la normalització lingüística que impedeixi l’ús en llibertat i equilibri de les nostres llengües i la tornaran a anormalitzar. En parlar de llibertat i equilibri seria una monada si es referissin a la llibertat del poble mallorquí a mantenir la seva llengua i l’equilibri real de les llengües, que no ha existit des de fa segles, però me sembla que no van per aquí els tirs.
“El catalán dejará de utilizarse como tal”. Mem com vos sona “el castellano dejará de utilizarse como tal y se editarán los libros con las modalidades habladas en Andalucía y Asturias? Supòs que demanarà l’assessoria valenciana d’en Camps.
Vol garantir que els pares puguin elegir la llengua vehicular a l’escola. Queda molt guapo el reclam de llibertat d’elecció del pares, però alerta perquè d’amagat ens volen donar cresta per ballesta. Aquesta garantia segurament és sols pels castellanoparlants, perquè els que parlam català no podrem elegir la llengua vehicular a cap indret de parla castellana. Llibertat per uns i no pels altres; uep, això no val! Llibertat i igualtat per tothom, ¿o no? I bon guirigall armaríem dins les escoles, fent segregacions de llengua dins el nostre territori lingüístic. Que no passin ànsia els imperialistes lingüístics castellans i els seus escolans mallorquins: tots els mallorquins aprendran el castellà i no és tan clar que tots aprenguin el català. És evident que històricament s’han coaptat drets lingüístics i s’han promogut privilegis i desigualtats a favor del castellà, en contra del català, i així anam. Els successors del franquisme volen seguir la mateixa història i sempre davall la disfressa de la llibertat.
Si bé avui quasi tots els de parla catalana som bilingües i per llei (no necessàriament per justícia) diuen que s’ha de conèixer el castellà, és una fal•làcia demagògica dir que “el castellà és la llengua comuna dels tots”.
Efectivament, no és possible que la nostra societat mallorquina s’hagi d’adaptar a un model lingüístic aliè i impropi.
En certa manera puc entendre els afanys espanyolistes i imperialistes dels peninsulars del PP, que històricament han tengut una fòbia visceral anticatalanista, imposant la llengua per on han passat, però no puc entendre que siguin mallorquins els que apedreguin les pròpies teulades; me sembla una traïdoria el renegar de la pròpia identitat, d’una part essencial de la seva cultura i de l’herència dels avantpassats.
José Ramón, si dus endavant el programa lingüístic de Carlos Delgado, que has fet teu, seràs un responsable important del retrocés que pugui patir la nostra llengua.
Gent que estimau Mallorca, vius a l’hora de votar
No vols tassa, ala idò, tassa i mitja: Podrien tornar a aplegar-se, per seguir amb les mateixes, aquells que s’han omplert les butxaques amb un caramuller de robatoris buidant les teves i les meves; aquells que ja s’havien encarregat de carregar-se el territori, de maltractar la nostra cultura i la nostra llengua. ¿Escalivarem o ens farem còmplices, deixant que ens caguin altra pic dins la ferrada?
Deixant en banda la catefa de lladres del PP per ara identificats, no s’entén com pot anar plegat un Josep Melià que creiem honest i es diu nacionalista, defensor de la nostra llengua, l’autogovern i el territori, amb els Rodríguez, Bauzà, Delgado, Rajoi, Aguirre, Camps, Aznar i companyia, tots ells, radicals nacionalistes espanyols. ¿O encara hi ha qualcú que creu que si s’apleguen serà per servir millor als ciutadans, defensar la nostra terra i cultura? Molt curt de gambals és qui creu que aquest matrimoni “contra natura” pot ser bo per la nostra comunitat. Si s’apleguen, oli mos hi ha caigut i tapau el cap a Josep Melià, que ha repetit per pa i per sal: “La renovació d’UM, no només és de persones, sinó també d’idees i pràctiques polítiques”.
Si la renovació d’UM és de persones és precís que faci una bona escurada dins el partit, començant pels cappares Munar i Nadal, per molt dolorós que sia.
Si la renovació és d’idees i no vol anar de rota batuda no pot pactar amb aquest PP d’avui que va a contrapèl de l’essència d’UM.
I si la renovació és de pràctiques polítiques, sia coherent amb el seu ideari; parli clar sense comèdies estratègiques, ni pasterejar mastegant fesols; si està a l’oposició; no faci clientelisme oferint feina a l’administració o empreses públiques, perquè del clientelisme al negoci brut només hi ha una passa; sigui implacable amb els corruptes.
Pentura és demanar molt, però ho crec bastant elemental. Això no sols seria una vertadera renovació d’UM, sinó també una nou i necessari estil de fer política a Mallorca. Faria un favor a les Illes i rentaria la cara a UM i a la desprestigiada política.
Deixant en banda la catefa de lladres del PP per ara identificats, no s’entén com pot anar plegat un Josep Melià que creiem honest i es diu nacionalista, defensor de la nostra llengua, l’autogovern i el territori, amb els Rodríguez, Bauzà, Delgado, Rajoi, Aguirre, Camps, Aznar i companyia, tots ells, radicals nacionalistes espanyols. ¿O encara hi ha qualcú que creu que si s’apleguen serà per servir millor als ciutadans, defensar la nostra terra i cultura? Molt curt de gambals és qui creu que aquest matrimoni “contra natura” pot ser bo per la nostra comunitat. Si s’apleguen, oli mos hi ha caigut i tapau el cap a Josep Melià, que ha repetit per pa i per sal: “La renovació d’UM, no només és de persones, sinó també d’idees i pràctiques polítiques”.
Si la renovació d’UM és de persones és precís que faci una bona escurada dins el partit, començant pels cappares Munar i Nadal, per molt dolorós que sia.
Si la renovació és d’idees i no vol anar de rota batuda no pot pactar amb aquest PP d’avui que va a contrapèl de l’essència d’UM.
I si la renovació és de pràctiques polítiques, sia coherent amb el seu ideari; parli clar sense comèdies estratègiques, ni pasterejar mastegant fesols; si està a l’oposició; no faci clientelisme oferint feina a l’administració o empreses públiques, perquè del clientelisme al negoci brut només hi ha una passa; sigui implacable amb els corruptes.
Pentura és demanar molt, però ho crec bastant elemental. Això no sols seria una vertadera renovació d’UM, sinó també una nou i necessari estil de fer política a Mallorca. Faria un favor a les Illes i rentaria la cara a UM i a la desprestigiada política.
Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat
L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.
La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:
Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.
1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.
2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.
3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.
Atentament,
Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.
Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.
Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.
Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat
L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.
La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:
Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.
1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.
2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.
3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.
Atentament,
Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.
Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.
Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.
La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:
Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.
1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.
2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.
3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.
Atentament,
Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.
Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.
Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.
Per fat i fat, que lo que digué sia ver i veritat
L’any passat, dins el mes de maig, vaig enviar a un diari una carta que duia per títol “Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina” i a la vegada la vaig enviar a Josep Melià Ques, aleshores Secretari d’Organització i ara President del partit. Va tenir l’amabilitat de donar resposta a les tres preguntes. Les seves respostes avui es tornen importants perquè d’alguna manera mostren el pensament del capdavanter de Unió Mallorquina en torn a tres qüestions fonamentals: llengua, autogovern i territori. I com es pot veure s’obri una finestreta d’esperança pel nostre petit país, suposant que aquestes seran peces mestres de la seva línea ideològica del partit.
La meva carta deia el següent:
“Tots els mallorquins ens hem d’alegrar que s’anunciï un congrés d’UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa al capverjo Miquel
Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d’ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d’esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l’avioneta lluny del quefer polític.
Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- ¿Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats, ni mastegar fesols?
¿Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? ¿Es té clar que a més del dret individual hi ha els drets dels pobles, i per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s’ha d’adaptar? ¿Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua? ¿Es té clar que l’educació ha d’oferir-se fonamentalment en la nostra llengua? ¿Es té clar que s’ha d’afavorir la normalització lingüística? ...
2.- ¿El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? ¿Quina és la seva posició clara i llampant davant l’autogovern?: ¿som una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-La Mancha?; ¿es tracta de ser part d’un estat federal?; ¿es tracta d’aconseguir la independència i un estat sobirà? ¿De què anam quan es parla d’autogovern? ¿Ens han d’explicar com es fa per engolir aquesta mescla d’ous amb caragols com són les aliances d’UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com “cercar caragols sense roada”? ...
3.- ¿Quina és la seva posició davant la preservació del territori? ¿Seguirem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d’obres per afavorir els “amics” o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? ¿Tendrem batles d’UM tan contradictoris que estan en el Consell de Direcció de l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s’adhereixin a l’Agència?...
Meam si ens aclarim com pertoca i ens diuen la prima per no “perdre sa tramuntana de vista” i saber a quin sant ens encomanam. No és honest aprofitar-se d’un sentiment d’identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se’ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó”.
La resposta de Josep Melià, actual President de Unió Mallorquins fou aquesta:
“Sr. Mariano Moragues:
Tot i discrepar del to general de l’escrit que ens ha remès, no tenim cap problema a contestar breument les preguntes que ens formula.
1. UM té una posició claríssima en relació a la unitat de la llengua. La llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana i sobre això no hi ha cap dubte. Tenim clar que existeix un dret a ser atès en aquesta llengua i que els funcionaris l’han de conèixer. Sempre hem afavorit la normalització. Vàrem impulsar i recolzar la Llei de Normalització de l’any 1986. Sens dubte la institució suprainsular més normalitzada és en la que UM ha tengut més responsabilitats: el Consell Insular de Mallorca. Ara mateix hem estat els principals protagonistes de la normalització d’IB3. Hem donat suport amb els nostres vots a totes les polítiques concretes a favor de la llengua.
2. UM reivindica al seu ideari el dret a decidir i l’aprofundiment de l’autogovern de les Illes Balears. El model pel que aposta UM és un estat plurinacional, on les distintes nacions es puguin desenvolupar sense haver de patir un centralisme d’arrel jacobina que ens intenta homogenitzar. Ara, UM és un partit possibilista i gradualista com ho és un dels que consideram els nostres referents: Convergència i Unió.
3. Territori. Primer de tot aclarir que totes les zones protegides hi estan amb els vots d’UM. Qui va ser decisiva en la protecció de Es Trenc va ser UM. Qui va ser decisiva en la desclassificació de Cala Tuent o Bens d’Avall o el Port des Canonge o en la contenció del creixement via Pla Territorial va ser UM. Qui ha estat decisiva per aprovar la recent llei 4/2008 també ha estat UM. Segon: lògicament UM no és un partit que estigui en contra d’un cert desenvolupament respectuós i sostenible. Què és respectuós i sostenible? Lògicament és una cosa discutible i segurament tendrem conceptes diferents; per exemple UM no està en contra per definició dels camps de golf, respectam els que hi estan en contra per definició, ara, també ens agradaria que se’n respectés la nostra posició que és diàfana. L’Agència de Disciplina tal i com està plantejada és una eina inútil per lluitar de veres contra la indisciplina urbanística ja que la capacitat de tirar endavant les demolicions no està ben resolta; UM va incorporar al pacte de governabilitat la creació d’una Sindicatura del Territori que fos un organisme independent que assumís aquesta tasca de disciplina urbanística; aquest pacte, fins ara, ha estat ignorat.
Atentament,
Josep Melià Ques. Secretari Organització UM”.
Finalment, la meva resposta fou la següent:
“Sr. Josep Melià: Abans de res moltes gràcies per la vostra carta de resposta. Em sap greu que el to de la meva carta no vos hagi agradat, però la veritat és que vaig un poc carregadet per l’estil que vaig veient dins el món dels polítics i entre ells el seu president (el Sr. M. Nadal); pens que ha fet mal a UM i al pacte.
Sovint llegeixo els seus articles al Diari de Balears i m’agrada el seu to que sol demostrar seny. També m’ha agradat el contingut de les seves respostes i seria una monada que la gent del partit pensàs el mateix, però em sembla que no és tan així en molts de casos.
No puc entendre com tenguent aquestes idees (amb moltes de les quals m’identific), poden anar plegats amb el PP, que va en una direcció absolutament oposada.
Hi ha qüestions que fan pudor (Son Oms, Can Domenge, l’autovia de Manacor...) i crec que seria bo fer una bona netejada dins UM. Així el partit podria resultar atractiu per molts de mallorquins de la dreta moderada que es troben dins el PP.
Sr. Josep, altre pic moltes gràcies i compti amb jo per lluitar per les tres coses que vaig qüestionar: defensa de la nostra llengua, d’una nació autogovernada i del territori.
Salut, força i bon humor”.
Per acabar desitj que sigui capaç dur endavant el seu ideari, faci tenir ver les expectatives que ha creat el seu nomenament i aconsegueixi una vertadera renovació de UM, que com digué ell mateix fa pocs dies: “La renovació de UM, no només és de persones, sinó també d’idees i de pràctiques polítiques”.
dilluns, 12 de juliol del 2010
Qui té la terra fa la guerra
Fixau-vos en les qualificacions ofensives que he trobat mirant damunt damunt el diari: “Proceso delirante y extraviado, farsa electoral, aquellarre independentista, pantomima, farsa organizada por los radicales nacionalistas, fuegos artificiales, opera bufa, referendum de mentira, chusca parodia... Quasi res diu es diari, eh?
Dos articulistes fan referència i reverència a Ortega per haver dit fa 70 anys que “el problema de Cataluña es y será perpetuo. Hya que acostumbrarnos a convivir con él”. No es donen compta que per molts de catalans el problema d’Espanya será perpetu i no es volen acostumar a viure maltractats.
L’inefable J. María Carrascal titula el seu article: “Cataluña y los talibanes”. Què te pareix secretari...? I diu que el nacionalisme “es un sentimiento honorable, positivo, cuando se queda en amor a nuestra tierra, a sus gentes y costumbres, pero que convertido en fiebre apasionada , nubla la visión, transtorna la mente y lleva a la catàstrofe. No hace falta recordar
Segons ell també, fidel al radical i excloent nacionalisme espanyol, desautoritza la consulta i la presenta com un “fraude de ley”, i com altres voldria que l’haguessin prohibida en nom de
Incongruències de la COPE
És difícil trobar un còctel de tants d’elements reaccionaris i contradictoris dins una mateixa institució. Idò bé, si escoltau qualque dia
¿Heu sentit dir que l’Església no es fica en política?
¿Heu sentit a dir que l’Església Catòlica és la religió de l’amor?
¿Heu sentit parlar dels mals dels nacionalismes? Si voleu una exemple de nacionalisme radical espanyolista escoltau
Déu ens alliberi de cinquanta anys més d’aquest empireuma d’integrisme estantís de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
